Blog

Què és el Mindfulness
per Anna Díaz Duelt

Ara molta gent i en molts llocs es parla del Mindfulness i és quelcom que va in crescendo en l’àmbit de la psicologia i del benestar, però que moltes persones no acaben de saber del tot què és. Per això volem dedicar aquest post a explicar en què consisteix aquesta pràctica.

Primerament, voldríem aclarir que encara que ara es troba de moda i s’han realitzat múltiples estudis sobre aquest tema, es just i necessari per entendre els orígens, esmentar que aquesta pràctica no és una cosa nova, ni molt menys quelcom que hàgim inventat els clínics occidentals, sinó que és una pràctica que prové de la cultura oriental, específicament del budisme, on fa 2.500 anys mitjançant Siddharta Gautama, el buda Shakyamuni, aquesta pràctica aconseguí el seu màxim esplendor.

La traducció més encertada seria consciència plena, “consciència que es cultiva fixant l’atenció d’una manera sostinguda i particular: intencionadament en el moment present i amb una actitud no crítica, sense jutjar, acceptant i abraçant el que ve.” (Kabat-Zinn , 2013).

Beneficis reconeguts per la ciència
Augment de la producció d’anticossos
Augment del sistema immunitari
Augment del gruix de l’hipocamp (memòria, aprenentatge)
• Disminució de l’amígdala dreta (regula amenaces percebudes)
Activació en xarxes del cervell del còrtex cerebral que intervenen en l’experimentació del moment present
• Millora de trastorns físics (cefalees, insomni, dolors musculars…)
• Disminució de l’evitació experiencial
• Millora a la regulació emocional (ira, ràbia, tristesa, por, alegria…)
• Millora l’estat d’ànim
• Ens manté positius (lòbul prefrontal esquerre)
• Motivació per a augmentar el benestar d’un mateix i de l’altre també (sortir de l’egocentrisme sentir-nos connectats a alguna cosa mes)
• Disminució de la resposta inflamatòria (interleucina-6)
• Enlentiment de l’envelliment cel·lualar (telomerasa)
• Millora de la neuroplasticitat (acetilcolina)
• Increment d’àrees neuronals i emocions relacionades amb l’empatia i la compassió

Així doncs, més que una pràctica aïllada, en ser alguna cosa que requereix entrenament i més en les societats occidentals, el Mindfulness constitueix un estil de vida, una manera de veure, entendre i sentir el món.

Al principi, la respiració ens pot suposar un bon primer objecte on fixar la nostra atenció, perquè ens porti al moment present, deixant així, la fixació que a vegades podem tenir amb el passat o amb el futur.

Kabat Zinn proposa cultivar la consciència plena passant del “mode fer” al “mode ser”: “durant la major part de la nostra vida ens absorbeix el fer: a tenir les coses fetes, a passar de les unes a les altres, o fer moltes alhora. Així és molt fàcil acabar sent més un ‘fer humà’ que un ‘ésser humà’ i oblidar qui és qui està fent totes aquestes coses i per què.

Components bàsics del Mindfulness
(Segons Baer, Smith i Allen: 2004)

Obertura a l’experiència: observar-la sense posar el filtre de les pròpies creences.
Observar amb “ment de principiant”, com si fos la primera vegada. Observar què ocorre volent saber més, amb curiositat.
Acceptació: Experimentar els esdeveniments tal com són, sense voler canviar-los, sense defenses.
Deixar passar: No deixar-se atrapar per cap pensament, sentiment, sensació o desig i no aferrar-se ni identificar-se amb ells.
Intenció: Això a priori podria xocar amb el propòsit de la pràctica (no esforçar-se a aconseguir cap propòsit)
Autoregulació
 Autoexploració
 Autoalliberació quant a transcendència
Existeixen tipus de teràpia que usen Mindfulness
Aquesta pràctica està indicada en pacients que presenten estrès, ansietat, pànic, depressió, transtorns alimentaris, transtorns de la personalitat com el límit i l’obsessiu compulsius, abús de substàncies, dificultat de regulació emocional, fibromiàlgia, fatiga crònica i càncer. Per altra banda, estaria contraindicada en trastorns psicòtics.

Mindfulness en psicoteràpia seria una eina que pot portar al pacient a un major autoconeixement, a prendre consciència dels seus pensaments, emocions, sensacions físiques i accions i per tant poder regular-los si cal, així com a cultivar una major compassió i acceptació del que no podem canviar.

Val a dir, que com a tota pràctica, requereix d’entrenament, constància i disciplina per a poder obtenir els seus beneficis. No obtsant, recomanem no obsessionar-nos en el resultat i centrar-nos en el camí i gaudir d’ell. 

Aquest entrenament el podem dur a terme mitjançant les pràctiques formals o meditacions i mitjançant les pràctiques informals, és a dir practicant aquesta atenció i consciència plena en les nostres activitats diàries, com ara quan caminem, quan fem esport o quan parlem amb un amic.
I tu, t’animes a aquesta beneficiosa filosofia de vida?

Fonts
Kabat-Zinn,J. (2013). Mindfulness per a principiantsp.Barcelona:Kairós.

Allen, K.B., Baer, R.A. y Smith, T. (2004). Assessment of mindfulness by self-report: The Kentucky Inventory of Mindfulness Skills